L’any 2015, Urcotex va executar la rehabilitació de les semicúpules de les set absidioles de l’església del Recinte Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
El pavelló, construït entre 1922 i 1928, és obra de Pere Domènech i Roura, seguint les directrius del projecte general concebut pel seu pare, Lluís Domènech i Montaner. Forma part d’un conjunt declarat Ben Cultural d’Interès Nacional i reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO en 1997.
Aquesta protecció exigia compatibilitzar tres aspectes inseparables: seguretat estructural, durabilitat i preservació dels valors arquitectònics, constructius i cromàtics originals.
Les semicúpules són estructures laminars construïdes amb el sistema tradicional de tornada de maó de pla. La base és de fàbrica de maó massís i la part superior està formada per dues closques de doble capa de rajola ceràmica, separades per una cambra d’aire. A l’exterior, les recobreixen teules esmaltades en forma d’escata, col·locades segons un patró geomètric policrom.
El principal repte eren les esquerdes horitzontals presents en totes les semicúpules. Coincidien amb un cèrcol perimetral d’acer laminat embegut a la fàbrica. La corrosió i l’expansió del perfil havien acabat fracturant els elements ceràmics.
El projecte inicial preveia estintolar preventivament cada semicúpula. A proposta del nostre cap d’obra, i amb l’aprovació de la direcció facultativa, el procés constructiu es va replantejar i va simplificar.
La solució va consistir a descobrir, de manera alterna i planificada, trams del perfil metàl·lic ocult a l’arrencada de les closques. Això va permetre avançar en la reparació del congreny perimetral: sanejar, reforçar, passivar i protegir el perfil malmès, incorporar dues barres d’acer inoxidable i reconstruir, tram a tram, les closques de maó de pla.
Les esquerdes verticals es van cosir amb grapes d’acer inoxidable encastades als murs. També es va millorar la impermeabilització dels coronaments i dels punts de trobada amb murs i contraforts; es van substituir les teules mantenint la modulació i el patró cromàtic originals; es van sanejar les gàrgoles; es van renovar parcialment els baixants; es van eliminar les eflorescències, i es van restituir els revestiments interiors.
Una intervenció integral que va resoldre les patologies estructurals i d’estanquitat i va garantir la conservació a llarg termini d’un element singular del nostre patrimoni modernista.
