Durant l’any 2010 vam realitzar la rehabilitació de l’habitatge 2º2ª de la Casa Amatller per a dedicar-la a seu de la Fototeca i Biblioteca de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.
Posteriorment el present projecte de restauració va tenir com a fi principal la conversió de la casa d’Antoni i Teresa Amatller en una casa museu, restaurant els àmbits de la Casa directament vinculats a habitatge d’Antoni i Teresa Amatller, prenent com a referència les imatges fotogràfiques existent i que Antoni Amatller va publicitar en 1900 del seu “sumptuós habitatge”. Finalitzada la restauració, aquesta serveix per a mostrar al públic la manera de viure de l’alta burgesia catalana durant la primera part del segle XX, amb especial recalcament en la configuració modernista amb la qual Antoni Amatller com a propietari i promotor i Josep Puig i Cadafalch com a arquitecte van concebre l’habitatge. En el concepte modernista de Amatller i de Puig i Cadafalch afloraran incessants tints eclèctics.
En l’àmbit de l’accés a l’edifici, l’actuació va suposar la restauració de l’accés, la renovació de les escomeses de les instal·lacions eren plenament obsoletes – baixa tensió d’electricitat i sanejament‐, i la reconsideració parcial dels espais interiors amb la finalitat d’afavorir l’organització de la visita cultural a l’edifici. La intervenció sobre els espais de botiga i sala d’exposicions es van limitar a la necessària implementació d’instal·lacions en l’àmbit del fals sostre d’aquestes peces, instal·lacions destinades a donar servei al pis principal. Lògicament totes aquestes actuacions van implicar petites reformes de distribució que es van recolzar en la lògica constructiva que van imposar Antoni Robert en la seva qualitat de mestre d’obres constructor de l’edifici i Josep Puig i Cadafalch en la seva qualitat d’arquitecte reformador del mateix i, van suposar també, diverses implicacions derivades de la implantació de les diverses instal·lacions necessàries per al normal funcionament.
En l’àmbit del pati d’honor i l’habitatge principal, es va realitzar la restauració i recuperació de la distribució i aspectes de l’habitatge d’Antoni Amatller, amb l’excepció de la reforma que va introduir Teresa Amatller en la seva vestidor, en el qual es va optar per la conservació de la reforma que en ell va realitzar Josep María Gudiol en els primers anys trenta del segle passat, en comprendre que no menyscaba el valor del conjunt, sinó que ajuda a comprendre com la conservació del patrimoni no pot entendre’s com un valor absolut, sinó com una disciplina en constant evolució que ha de situar la diana del seu èxit en la fràgil frontera entre la conservació i la renovació.
En l’àmbit dels espais i serveis comuns de l’edifici, es va optar per realitzar aquelles intervencions mínimes estrictes que van permetre atorgar viabilitat a la conversió de l’habitatge principal a casa museu. Això va suposar no sols la renovació de les escomeses d’electricitat i sanejament, sinó la reorganització de la distribució elèctrica de l’immoble i la implantació d’un sistema de protecció contra el llamp. Es van ordenar i van millorar els patis i les cobertes de l’immoble; i les instal·lacions privatives de cada local o habitatge de la resta de l’edifici. I es va actuar en la millora del nucli de comunicació vertical de l’immoble.
En resúmen, la part exposada en les fotos, és la de la restauració dels accessos a l’edifici, de l’habitatge principal i limitadament dels espais vinculats en planta baixa, tots ells inclosos en l’àmbit de la residència de la família Amatller, amb la idea de convertir aquest “sumptuós habitatge” a casa‐museu del modernisme, amb la incorporació no sols de l’habitatge i els seus excepcionals aixovars domèstic i artístic, sinó també de mostres de l’activitat industrial, creativa, col·leccionista i protectora del patrimoni exercida per Antoni i Teresa Amatller.
