El mes d’octubre de l’any 2007, Enric Steegmann, arquitecte, va emetre un informe sobre el despreniment d’un segment de la cornisa inferior de l’edifici, on s’avaluaven les causes del despreniment i es feien un conjunt de recomanacions. De forma pràcticament paral·lela, l’arquitecte Josep Benedito va redactar una nota tècnica en referència als despreniments ocorreguts. Finalment, El doctor arquitecte Agustí Obiol va emetre també una nota tècnica sobre els citats despreniments de les cornises.
Davant això, es va realitzar una intervenció de consolidació, fixació i protecció sistemàtica de les cornises (més de 2 quilòmetres), i es van derrocar i es van reconstruir les que estaven en mal estat.
A més d’aquesta intervenció, es va actuar en sales d’exposicions, en el laboratori i taller de restauració de pintures de gran format, en l’accés de serveis del museu, en l’entresolat de dependències del departament d’art Romànic, i altres actuacions menors.
El Palau Nacional, forma part del conjunt de pavellons construïts per a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Es tractava de construccions provisionals, que han acabat, després de diverses intervencions, convertint-se en elements arquitectònics patrimonials, que alberguen institucions importants, o com és el cas que ens ocupa, els fons i l’exposició de peces com Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC).
Fins al dia d’avui, hem tingut la sort de realitzar diverses actuacions i obres en aquest edifici, que va ser l’edifici principal de l’Exposició, obra dels arquitectes Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura i té una superfície de 32.000 m². És d’estil classicista inspirat en el renaixement espanyol. Presenta una planta rectangular amb quatre torres a les cantonades i un cos posterior quadrat amb una gran cúpula el·líptica en la part central.
